CREEM UN JARDÍ SALVATGE ENVOLTANT UNES OFICINES A LA PART ALTA D’UN EDIFICI

L’encàrrec va ser un jardí en una coberta. Però no en una coberta habitual, sino a sobre d’un mòdul, construït, transportat i emplaçat al capdamunt d’un edifici. Va ser un projecte que ens va permetre posar en pràctica i mostrar la nostra aposta per la 5a façana. Ens vam proposar generar un espai orgànic, divers tant en espècies com en usos. Una illa natural enmig de l’Eixample barceloní, on les dinàmiques del despatx d’arquitectura La Casa por el Tejado cohabitarien amb les de la fauna autòctona. Conviuen persones amb aus i insectes que utilitzen el corredor biològic que va de la serra de Collserola fins el front marítim mediterrani, i recull els fluxos migratoris dels rius Besós i Llobregat.

Es van plantejar tots els elements del projecte en la fase de càlcul de l’estructura del mòdul en fabricació. Vam poder comprovar el pes que podia suportar l’estructura del nou mòdul abans de la seva col·locació sobre l’edifici i com funcionarien les espècies vegetals, l’ocupació del sòl, els usos i circulacions, aspectes que van condicionar la forma final.

Un espai natural no només per a treballar millor, sinó també per a contribuir a la conservació d’un corredor natural de la ciutat de Barcelona.

A tots els nivells, tècnics, estètics, etc., el repte va ser aconseguir un aspecte casual i espontani que ens allunyés de la idea de rigor i necessitat de control exhaustiu que requereix el treballar una coberta d’un edifici. La vegetació, totalment controlada, responia a un marc de plantació modular amb una disposició de ‘tetris’ rígid.

La paleta vegetal utilitzada va ser de dos tipus. D’una banda, la vegetació estructural que delimita l’espai i guia el seu ús. Per a aquesta base triem la Phyllostachys sp.. En els laterals vam triar espècies autòctones com l’Arbutus unedo. A aquesta selecció afegim Acca sellowiana i altres espècies que no són autòctones, però sí molt atractives per a ocells i insectes pels seus fruits i flors. Finalment completem amb vinya i hort amb fruiters, per interès personal dels propietaris.

La contraposició dels diferents elements va donar un llenguatge distintiu al lloc, on les peces de mobiliari són el propi sòl de troncs tallats.

“Era inimaginable treure tant de partit als dos jardins del despatx. Els terrats dels nostres veïns contrasten amb el nostre. Els ocells mengen raïm, arboços, i fan els seus nius mentre nosaltres fem les nostres reunions”.